Name: Concert inaugural del XXXVII Cicle de Música a la Universitat
Start: 2024-10-24T20:00:00+02:00
End: 2024-10-24T21:00:00+02:00
Location: Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

Concert a càrrec de l'Orquestra Universitat de Barcelona (OUB)
About this Event

Concert OUB 24 d’octubre de 2024

PROGRAMA
Obertura de «La flauta màgica» W.A. MOZART (1756-1791)
Obertura de «L’arpa màgica» F. SCHUBERT (1797-1828)
Obertura de «El barber de Sevilla» G. ROSSINI (1792-1868)
Simfonia núm. 104 en Re major F.J. HAYDN (1732-1809)
I. Adagio – Allegro
II. Andante
III. Menuet – Trio
IV. Finale. Spiritoso

NOTES AL PROGRAMA
«Del classicisme al romanticisme»
Per al programa del concert inaugural del XXXVII Cicle de Música de la UB, l’Orquestra Universitat de Barcelona ha triat unes obres que se situen en el llindar entre el període clàssic i el romàntic: tres obertures d’òpera i una simfonia.
La flauta màgica és l’òpera de Mozart que malgrat que en la seva estrena no va aconseguir gaire èxit, actualment és de les més representades a tot el món. Crida l’atenció els simbolismes lligats a la maçoneria que s’hi poden trobar, com els triples acords al principi i meitat de l’obertura.
L’arpa màgica és un melodrama en tres actes del qual se n’ha perdut una part del text i per tant no es pot representar. L’obertura ha perdurat com a peça de concert, sovint associada erròniament a la música incidental de Rosamunda, amb la que manté similituds temàtiques.
L’òpera Il barbiere di Siviglia és l’obra per la que més es coneix a Gioachino Rossini. Però és menys conegut que la famosíssima obertura en realitat la va aprofitar de dues òperes anteriors Aureliano in Palmira i Elisabetta, regina d'Inghilterra. Això va propiciar que el 1818, moment de l’estrena de l’òpera a Barcelona al Teatre de la Santa Creu, en veure l’obertura igual a la d’una òpera anterior, pensessin que era un error i el director, Ramon Carnicer, va escriure una obertura que durant forces anys es va interpretar amb l’òpera.
La simfonia 104 de Haydn és l’última de les seves simfonies i alhora la darrera d’un grup de dotze simfonies escrites en els seus viatges a Anglaterra. Representa la culminació d’un dels més prolífics compositors de simfonies de tota la història de la música.