About this Event
CATALÀ
«Urban Nature» és un espai narratiu tridimensional, una mena de pel·lícula transitable en la qual els visitants esdevenen participants. En aquesta instal·lació performativa, ideada pel col·lectiu d’autors-directors de teatre Rimini Protokoll, es juxtaposen set models de vida, de treball, d’ús i de protesta que conviuen a les ciutats. Tots ells es mostren posant-ne en relleu la coexistència o interrelació.
L’any 2008, per primera vegada en la història de la humanitat, a escala mundial hi havia més persones que vivien a les ciutats que al camp, i l’any 2050 arribaran al 68 %. Al llarg del segle **, la industrialització ha anat concentrant la població al voltant de les fàbriques en assentaments estructurats cada vegada més densos i, en aquest procés, la indústria en gran part ha desaparegut de les ciutats. L’era de la globalització postfordista ha allunyat cada vegada més la indústria del seu context social. Ara el treball que es desenvolupa a les ciutats és principalment de caràcter digital i crea valor, també en un mercat immobiliari en creixement constant. Un pis a Berlín, a Barcelona o a Brisbane ha deixat de ser només un lloc on viure. Ara és sobretot una inversió.
Però amb la COVID-19 aquest valor està canviant. Els habitatges s’han revalorat i els despatxos han perdut valor. Una part del domicili particular s’ha convertit en despatx. Tot i que l’opció de viure al camp amb una bona connexió a internet sembla cada vegada més atractiva, des d’un punt de vista ecològic la concentració de la població en grans urbs adquireix tot el sentit del món. Però, amb quina densitat de població podem viure? On esdevé perillosa la proximitat? I fins a quin punt percebem les altres formes culturals com un enriquiment del nostre propi món? Com s’interrelacionen els diversos models econòmics? Quanta desigualtat estem disposats a tolerar a prop nostre? Les ciutats són lupes que ens permeten veure els extrems de la societat.
Durant la visita, el públic adopta diversos rols, com ara el d’una assessora financera que treballa per a un banc privat invertint patrimonis diversificats de dos milions d’euros en amunt, o el d’un funcionari de presó que, dins de l’espai expositiu, en una reconstrucció d’una cel·la per a visitants, explica quants dels reclusos guanyen més a la presó que en llibertat.
A «Urban Nature», Rimini Protokoll reelabora la tècnica de la performance simultània, ideada per ells mateixos: una arquitectura temporal, encaixada amb precisió, en què cada visitant, gairebé de passada, esdevé un actor per als altres individus presents a l’espai. A diferència dels formats teatrals tradicionals, aquesta forma d’art és summament immersiva: convida el públic a ficar-se en la pell d’altres persones, a intercanviar-se’n els llocs, a adquirir experiències d’una manera nova a partir de punts de vista i biografies diversos.
Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel van fundar el segell de teatre Rimini Protokoll l’any 2000. Des d’aleshores, projecte a projecte han expandit els mitjans teatrals per crear noves perspectives sobre la realitat, aprofundint en les possibilitats de l’espai postdramàtic. L’any 2017, en el marc de l’exposició «Després de la fi del món», el CCCB va produir amb Rimini Protokoll la instal·lació interactiva win > < win, que analitzava la capacitat de supervivència de les meduses en circumstàncies naturals cada vegada més desafiants. Amb «Urban Nature» el CCCB encarrega a Rimini Protokoll i a l’escenògraf Dominic Huber un nou projecte que repensi la interacció amb els públics, la utilització del digital a les sales d’exposició i que reforci el vector més performatiu de les exposicions.
El teatre i el museu acostumen a utilitzar-se de manera oposada. Mentre que el públic de teatre normalment s’està immòbil entre una i dues hores i la representació té lloc damunt de l’escenari davant seu, en el museu el públic es desplaça per l’exposició. «Urban Nature» entrecreua totes dues modalitats de recepció: mentre que uns visitants segueixen biografies individualment com a espectadors actius amb una tauleta tàctil, d’altres experimenten l’exposició com a grup. Tots ells observen com altres persones encarnen diferents perspectives, però també s’arrisquen a mirar-se al mirall i experimenten la dependència entre les diverses posicions i la seva llibertat d’acció personal.
Concepte / Text / Direcció: Helgard Haug, Stefan Kaegi, Daniel Wetzel
Concepte / Escenografia: Dominic Huber
Una producció del CCCB i Rimini Apparat. En coproducció amb el Grec 2021 Festival de Barcelona, la Kunsthalle Mannheim i el Nationaltheater Mannheim. Amb la participació de la German Federal Cultural Foundation, el Federal Government Commissioner for Culture and the Media i el Senate Department for Culture and Europe. En col·laboració amb Mediapro, l'Institut del Teatre i la Universitat Pompeu Fabra – UPF.
Comissariat: Rimini Protokoll, Dominic Huber
Informació pràctica
Preu:
- Entrada general, 7€ (més comissió)
- Entrada reduïda 5€ per Carnet Jove, Menors de 25 anys, Jubilats, Famílies nombroses i monoparentals, Carnet de Discapcitat i Carnet de Biblioteca.
- Entrada gratuïta per a Amics del CCCB, aturats, carnet Docent (formació obligatòria), infants de 7 a 12 anys* i jubilats Targeta Rosa.
*Activitat recomanada a partir de 7 anys.
Horari:
De dimarts a divendres, 15h00 a 21h00 i dissabtes i diumenges de 10h00 a 13h12 i de 16h00 a 21h00. Activitat amb amb franges horàries. Aforament limitat segons la normativa sanitària vigent. Recomanem comprar l'entrada prèviament en línia. Us recordem que l'ús de mascareta és obligatori.
Política d'entrades: no es realitzen reemborsaments ni canvis de sessions. Preguem que abans de tramitar les vostres entrades, planifiqueu la vostra visita.
CASTEL`LÀ
«Urban Nature» es un espacio narrativo tridimensional, una especie de película transitable en la que los visitantes se convierten en participantes. En esta instalación performativa, ideada por el colectivo de autores-directores de teatro Rimini Protokoll, se yuxtaponen siete modelos de vida, de trabajo, de uso y de protesta que conviven en las ciudades. Todos ellos se muestran poniendo de relieve la coexistencia o interrelación.
En 2008, por primera vez en la historia de la humanidad, a nivel mundial había más personas que vivían en las ciudades que en el campo, y en 2050 llegarán al 68 %. A lo largo del siglo **, la industrialización ha ido concentrando a la población en torno a las fábricas en asentamientos estructurados cada vez más densos y, en este proceso, la industria en gran parte ha desaparecido de las ciudades. La era de la globalización posfordista ha alejado cada vez más la industria de su contexto social. Ahora el trabajo que se desarrolla en las ciudades es principalmente de carácter digital y crea valor, también en un mercado inmobiliario en crecimiento constante. Un piso en Berlín, en Barcelona o en Brisbane ha dejado de ser solo un lugar donde vivir. Ahora es sobre todo una inversión.
Pero con la COVID-19 este valor está cambiando. Las viviendas se han revalorizado y los despachos han perdido valor. Una parte del domicilio particular se ha convertido en despacho. Aunque la opción de vivir en el campo con una buena conexión a internet parece cada vez más atractiva, desde un punto de vista ecológico la concentración de la población en grandes urbes adquiere todo el sentido del mundo. Pero, ¿con qué densidad de población podemos vivir? ¿Dónde deviene peligrosa la proximidad? ¿Y hasta qué punto percibimos las otras formas culturales como un enriquecimiento de nuestro propio mundo? ¿Cómo se interrelacionan los diversos modelos económicos? ¿Cuánta desigualdad estamos dispuestos a tolerar cerca de nosotros? Las ciudades son lupas que nos permiten ver los extremos de la sociedad.
Durante la visita, el público adopta varios roles, como el de una asesora financiera que trabaja para un banco privado invirtiendo patrimonios diversificados de más de dos millones de euros, o el de un funcionario de prisión que, dentro del espacio expositivo, en una reconstrucción de una celda para visitantes, explica cuántos de los reclusos ganan más en prisión que en libertad.
En «Urban Nature», Rimini Protokoll reelabora la técnica de la performance simultánea, ideada por ellos mismos: una arquitectura temporal, encajada con precisión, en que cada visitante, casi de paso, se convierte en un actor para los demás individuos presentes en el espacio. A diferencia de los formatos teatrales tradicionales, esta forma de arte es sumamente inmersiva: invita al público a meterse en la piel de otras personas, intercambiar los lugares, a adquirir experiencias de una forma nueva a partir de puntos de vista y biografías diversos.
Helgard Haug, Stefan Kaegi y Daniel Wetzel fundaron el sello de teatro Rimini Protokoll en 2000. Desde entonces, proyecto a proyecto han expandido los medios teatrales para crear nuevas perspectivas acerca de la realidad, profundizando en las posibilidades del espacio posdramático. En el año 2017, en el marco de la exposición «Después del fin del mundo», el CCCB produjo con Rimini Protokoll la instalación interactiva win > < win, que analizaba la capacidad de supervivencia de las medusas en circunstancias naturales cada vez más desafiantes. Con «Urban Nature» el CCCB encarga a Rimini Protokoll y al escenógrafo Dominic Huber un nuevo proyecto que replantee la interacción con los públicos, la utilización de lo digital en las salas de exposición y que refuerce el vector más performativo de las exposiciones.
El teatro y el museo suelen utilizarse de forma opuesta. Mientras que el público de teatro normalmente está inmóvil entre una y dos horas y la representación tiene lugar en el escenario delante de él, en el museo el público se desplaza por la exposición. «Urban Nature» entrecruza ambas modalidades de recepción: mientras que unos visitantes siguen biografías individualmente como espectadores activos con una tableta táctil, otros experimentan la exposición como grupo. Todos ellos observan cómo otras personas encarnan diferentes perspectivas, pero también se arriesgan a mirarse en el espejo y experimentan la dependencia entre las diversas posiciones y su libertad de acción personal.
Concepto / Texto / Dirección: Helgard Haug, Stefan Kaegi, Daniel Wetzel
Concepto / Escenografía: Dominic Huber
Una producción del CCCB y Rimini Apparat. En coproducción con el Grec 2021 Festival de Barcelona, la Kunsthalle Mannheim y el Nationaltheater Mannheim. Con la participación de la German Federal Cultural Foundation, el Federal Government Commissioner for Culture and the Media y el Senate Department for Culture and Europe. En colaboración con Mediapro, el Institut del Teatre y la Universitat Pompeu Fabra – UPF.
Comisariado: Rimini Protokoll, Dominic Huber
Información práctica
Precio:
- Entrada general, 7€ (más comisión)
- Entrada reducida 5€ (más comisión) con Carnet Jove, Menores de 25 años, Jubilados, Familias numerosas y monoparentales, carnet de discapacidad y Carnet de Biblioteca.
- Entrada gratuita para Amics del CCCB, parados, carnet Docente (formación obligatoria), menores de 7 a 12 años* y Jubilados con Tarjeta Rosa.
*Actividad recomendada a partir de 7 años.
Horario:
De martes a viernes, de15h00 a 21h00 y sábados y domingos de 10h30 a 13h12 y 16h00 21h00. Actividad por franjas horarias. Aforo limitado según la normativa sanitaria vigente. Recomendamos comprar la entrada previamente en línea. Les recordamos que el uso de mascarilla es obligatorio en todo momento.
Política de entradas: no es realizan reembolsos ni cambios de sesión. Rogamos que planifiquen la visita antes de tramitar sus entradas.
Event Venue & Nearby Stays
CCCB, 5 Carrer de Montalegre, Barcelona, Spain
EUR 0.00 to EUR 7.00