About this Event
"I am terrified by this dark thing that sleeps in me"
SYLVIA PLATH
Obrim la vuitena edició dels Manifestos Fílmics Feministes amb un vers del poema Elm que Sylvia Plath va escriure l'abril de 1962. La selecció d'aquesta edició està formada per cineastes que, com l’escriptora nord-americana, han canalitzat pors i angoixes a través de l’art, però també l’han emprat per expressar descobriments i rebel·lies entorn de malestars nascuts en un panorama patriarcal, heteronormatiu, capitalista i neoliberal. Les peces que formen part d’aquest programa recuperen la memòria de dones psiquiatrizades així com tantes altres travessades per vivències relacionades amb la salut mental.
Així, vinculen les seves històries amb el paper constrictiu que la societat ha imposat, al llarg de les dècades, sobre els cossos i les accions de les dones. Analitzen també el rol vigilant i punitiu de la institució psiquiàtrica com a espai de reclusió per a les dissidències, demostrant l'estreta relació entre allò polític i allò mental. Tracen estratègies de supervivència a partir de la resistència col·lectiva, des de les xarxes de suport mutu, la tendresa i l'activisme.
SESSIÓ 1: Divendres 30 de setembre, 19.00
Lady Lazarus, Sandra Lahire, Regne Unit, 1991, 25’, VOSC
Lady Lazarus és la descripció visual de les lectures que la mateixa Sylvia Plath va fer dels seus poemes. Aquestes escenes i lectures estan combinades amb extractes d’una entrevista enregistrada poc abans de la seva mort. El film constitueix un doll generós d’imatges en una atmosfera de constant transformació.
Un’ora sola ti vorrei, Alina Marazzi, Itàlia, 2002, 55’, VOSC
Alina Marazzi proposa una pel·lícula que d’alguna manera és col·lectiva, -feta a quatre mans, partint de l’arxiu fílmic familiar de l’avi- i que resulta un examen de consciència o, millor dit, una presa de consciència. La història entrellaça aquestes imatges amb la lectura de cartes i diaris de la seva mare i els registres mèdics dels centres de repòs on passava llargues temporades. A través d'aquests textos reconstrueix períodes determinats de la seva vida. Una commovedora elegia sobre la figura materna.
Manifiestos Fílmicos Feministas VIII Revisiones en torno al malestar
"I am terrified by this dark thing that sleeps in me"
SYLVIA PLATH
Abrimos la octava edición de los Manifiestos Fílmicos Feministas con uno de los versos del poema Elm que Sylvia Plath escribió en abril de 1962. La selección de esta edición está formada por cineastas que, como la escritora norteamericana, han canalizado miedos y angustias a través del arte, pero también lo han utilizado para expresar descubrimientos y rebeldías en torno a malestares nacidos en un panorama patriarcal, heteronormativo, capitalista y neoliberal. Las piezas que forman parte de este programa recuperan la memoria de mujeres psiquiatrizadas, así como la de tantas otras atravesadas por vivencias en torno a la salud mental.
Así, vinculan sus historias con el papel constrictivo que la sociedad ha impuesto, a lo largo de las décadas, sobre los cuerpos y las acciones de las mujeres. Analizan también el rol vigilante y punitivo de la institución psiquiátrica como espacio de reclusión para las disidencias, demostrando la estrecha relación entre lo político y lo mental. Trazan estrategias de supervivencia, a partir de la resistencia colectiva, desde las redes de apoyo mutuo, la ternura y el activismo.
SESIÓN 1: Viernes 30 de septiembre, 19.00
Lady Lazarus, Sandra Lahire, Reino Unido, 1991, 25', VOSC
Lady Lazarus es la descripción visual de las lecturas que la propia Sylvia Plath hizo de sus poemas. Estas escenas y lecturas están combinadas con extractos de una entrevista registrada poco antes de su muerte. El film constituye un chorro generoso de imágenes en una atmósfera de constante transformación.
Un’ora sola ti vorrei, Alina Marazzi, Italia, 2002, 55', VOSC
Alina Marazzi propone una película que de algún modo es colectiva -hecha a cuatro manos, partiendo del archivo fílmico familiar de su abuelo- y que resulta un examen de conciencia o, mejor dicho, una toma de conciencia. La historia entrelaza estas imágenes con la lectura de las cartas y diarios que escribió su madre, así como de registros médicos de los centros de reposo en los que esta pasaba largas temporadas. A través de estos textos reconstruye ciertos períodos de su vida que desconocía. Una conmovedora elegía sobre la figura materna.
Feminist Film Manifestos VIII Reviewing malaise
"I am terrified by this dark thing that sleeps in me"
SYLVIA PLATH
We begin our eighth edition of Manifestos Fílmics Feministes with a line from the poem Elm, written by Sylvia Plath in April 1962. This year's selection is made up of filmmakers who, like the North American writer, have channelled fears and anxieties through art but have also used it to express discoveries and rebelliousness in relation to a sense of discontentment arising within a patriarchal, heteronormative, capitalist and neoliberal panorama. The pieces that form part of this programme recuperate the memory of psychiatrised women, as well as many others affected by experiences related to mental health.
These films link their stories to the constrictive role imposed by society, over the decades, on women's bodies and actions. They also analyse the vigilant, punitive role played by psychiatric institutions as places of reclusion for dissidence, demonstrating the close relationship between the political and the mental. They outline survival strategies based on collective resistance, through networks of mutual support, tenderness and activism.
SESSION 1: Friday, 30 September, 7 pm
Lady Lazarus, Sandra Lahire, United Kingdom, 1991, 25', original language with Catalan subtitles
Lady Lazarus is a visual depiction of Sylvia Plath's own readings of her poems, these scenes and readings being combined with excerpts from an interview recorded shortly before her death. The film provides a generous stream of images in an atmosphere of constant transformation.
Un’ora sola ti vorrei (For One More Hour with You), Alina Marazzi, Italy, 2002, 55', original language with Catalan subtitles
In a sense, Alina Marazzi's film is actually a collective work (made with four hands, based on her grandfather's home movies) and represents an examination of conscience - or rather an awakening of conscience. The story interweaves these images with the reading of her mother's letters and diaries and the medical records from rest homes where she spent long periods of time. Through these texts Marazzi reconstructs particular periods from her mother's life. A moving elegy on the maternal figure.
Event Venue & Nearby Stays
CCCB, 5 Carrer de Montalegre, Barcelona, Spain
EUR 0.00