CCCB-Mil Sibil·les

En aquesta conferència performativa, i acompanyats de la intèrpret Marta Matheu, Maria Arnal, José Luis de Vicente i Eduard Escoffet trenen les seves veus amb imatges i textos, i exploren les històries que s’amaguen darrere del fascinant personatge mil·lenari que és la Sibil·la.

Partint de les dimensions místiques, filosòfiques i feministes d’aquest insòlit ritu pagà, desgranaran el seu projecte per adaptar el Cant de la Sibil·la al segle XXI dins de CLAMOR, el segon àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés. Com s’ha d’interpretar el Cant de la Sibil·la en l’era de l’Antropocè, en el context de la crisi ecològica i l’emergència de la intel·ligència artificial i les veus no humanes?

De Delfos a Mallorca, d’un extrem a l’altre del Mediterrani, la veu de la Sibil·la ha creuat els segles advertint els humans de la inevitabilitat de la fi i anunciant els renaixements que vindran. Aquesta profecia de l’apocalipsi s’ha cantat en llatí i en català, i ha viscut èpoques d’esplendor i d’ostracisme. Què significa que una peça musical hagi anat passant de generació en generació durant un mil·lenni? Per què va ser perseguida aquesta litúrgia i per què a l’inici del nou mil·lenni vam decidir recuperar-la?

Participants: Maria Arnal, José Luis de Vicente, Eduard Escoffet, Marta Mathéu.

En esta conferencia performativa, y acompañados de la intérprete Marta Matheu, Maria Arnal, José Luis de Vicente y Eduard Escoffet trenzan sus voces con imágenes y textos, para explorar las historias que se esconden detrás del fascinante personaje milenario que es la Sibila.

Partiendo de las dimensiones místicas, filosóficas y feministas de este insólito rito pagano, desgranarán su proyecto para adaptar el Canto de la Sibila al siglo XXI dentro de CLAMOR, el segundo álbum de Maria Arnal y Marcel Bagés. ¿Cómo se tiene que interpretar el Canto de la Sibila en la era del Antropoceno, en el contexto de la crisis ecológica y la emergencia de la inteligencia artificial y las voces no humanas?

De Delfos hasta Mallorca, de extremo a extremo del Mediterráneo, la voz de la Sibila ha cruzado los siglos advirtiendo a los humanos sobre la inevitabilidad del final y anunciando los renecimientos que vendrán. Esta profecía del apocalipsis se ha cantado en latín y en catalán, y ha conocido épocas de esplendor y ostracismo. ¿Qué significa que una pieza musical haya ido pasando de generación en generación durante un milenio? ¿Por qué fue perseguida esta liturgia y por qué en los inicios del nuevo milenio decidimos recuperarla?

Participantes: Maria Arnal, José Luis de Vicente, Eduard Escoffet, Marta Mathéu

In this performative conference, in which they are accompanied by the performer Marta Matheu, Maria Arnal, José Luis de Vicente, and Eduard Escoffet will entwine their voices with images and texts, exploring the stories hiding behind the fascinating thousand-year-old figure that is the Sibyl.

Starting from the mystical, philosophical, and feminist dimensions of this extraordinary pagan rite, they will gradually disclose their project to adapt the Song of the Sibyl to the twenty-first century in CLAMOR, the second album of Maria Arnal and Marcel Bagés. How should the Song of the Sibyl be performed in the Anthropocene Age, in a context of ecological crisis and the emergence of artificial intelligence and non-human voices?

From Delphos to Mallorca, from one side of the Mediterranean to the other, the Sibyl’s voice has come through the centuries warning humans of the inevitability of the end and announcing the rebirths to come. This prophecy of the apocalypse, sung in Latin and Catalan, has known epochs of splendour and ostracism. What does it mean when a piece of music has been handed down from generation to generation over a millennium? Why was this rite persecuted and why did we decide to revive it at the beginning of the new millennium?

Participants: Maria Arnal, José Luis de Vicente, Eduard Escoffet, Marta Mathéu

Event Venue & Nearby Stays

CCCB, 5 Carrer de Montalegre, Barcelona, Spain